Benvinguts a tots els que heu vingut -com començava una cançó d'Altall!-,

A pesar que hui és dimarts i 13 i que jo sempre he segut un poc supersticiosa, contra tot pronòstic -el dia que és i l'exposició que no arribava!- hui inaugurem una exposició de cartells que repassa la història, des del seu començament fins a l'actualitat, des del 1903 fins el 2005, d'aquesta associació política juvenil, les Joventuts Socialistes, i que estarà a l'abast de tot aquell que vulga visitar-la fins el 21 de desembre.

En primer lloc, volem agrair la col·laboració de dues associacions: a la Fundació Tomás Meabe, que és la dipositària dels cartells a més de ser la fundació que regeix les joventuts a nivell general, i al PSPV-PSOE de Crevillent pel seu incondicional recolzament en totes les activitats que proposem. A més, també volem agrair, com a entitat col·laboradora, a l'Ajuntament de Crevillent per cedir-nos aquesta sala d'exposicions de la Casa de Cultura.

En segon lloc, i com podrem veure a continuació, tots aquests cartells són el pur reflex de les preocupacions i inquietuds que els jóvens de totes les etapes de l'associació han tingut i tenen, això sí, tenint en compte cada moment, cada situació, cada període històric... cada un dels cartells té una història per contar-nos, però sobretot, una història per ensenyar-nos perquè la història que conforma un país té tendència a repetir-se i és per això que hem de conèixer-la, tot i que siga mitjançant imatges.

En aquest cas trobem dos cartells, un d'ells simbolitza l'inici de l'exposició. En dit cartell trobem expressada quina és la fundació inspiradora de dita exposició. En el segon, trobem la informació sobre el centenari de la fundació. A més, com no podia ser d'altra manera, trobarem diferents cartells amb la foto del fundador de les joventuts socialistes, Tomás Meabe.

Altres cartells que podrem trobar, són cartells que expressen diferents inquietuds. Ara bé, la idea més reivindicada és la necessitat de tenir una Casa de la Joventut on poder reunir-nos i on poder parlar d'allò que més ens interessa i preocupa als jóvens. Per tant, tampoc no podia faltar eixa faceta compromesa que tenim tots els jóvens. En aquest cas, trobem una sèrie d'escrits reivindicatius en favor de la lluita de classes i en contra dels crims protagonitzats per gent d'ultradreta, sobretot l'assassinat dels advocats d'Atotxa. Uns escrits que us mostraran la realitat d'uns moments molt difícils però, alhora, molt actius. Altres cartells que trobarem són els avisos d'una sèrie de congressos federals organitzats per les joventuts socialistes i la presentació de la revista que ens uneix a totes les associacions juvenils de caire socialista -la revista RENOVACIÓN , títol que com es pot comprovar és el reflex d'una època que el que pretén és mostrar símptomes de canvi-.
I com no podia ser d'altra manera, també hi podem observar una sèrie de cartells que deixen ben patent eixa actitud lluitadora característica de la joventut. D'una banda, trobem reivindicacions en favor dels drets humans (dret al vot als 18 anys, contra la violència de gènere, en favor de l'associacionisme), en favor de la llibertat dels pobles (golf aràbic, Cuba, Chile, països de Llatinoamerica, Palestina), crits en contra de la guerra i en favor de la pau, en favor de la construcció d'un ajuntament més proper al poble, en favor de la llibertat sexual, en favor de les diferents constitucions que s'han votat en aquests últims anys (l'espanyola del 78 i l'europea del 2005); però també trobarem campanyes en contra: en contra de la mili obligatòria en favor de l'objecció, en contra de la fabricació i venda de joguets bèl·lics, en contra de l'OTAN...

Un altre punt a tenir molt en compte és la cultura. Tots els que estem ací, la gent d'esquerres defensem un ensenyament públic i aquest fet ha estat ben patent en totes les campanyes i en totes les actuacions que hem realitzat. És per això, que vam defensar una educació pública en llibertat, sempre demanem una educació de vertadera qualitat i, també és per això que vam eixir al carrer per tal de mostrar la nostra disconformitat amb la LOU.

Finalment, com sabem els jóvens sempre hem estat considerats com els protagonistes del canvi, per tant, vam ser els escollits per tal de mobilitzar a la societat en contra d'un govern que estava aconseguint privatitzar-ho tot -sanitat, educació, cultura...-, escollits per tal d'originar un canvi que finalment vam aconseguir.

Una vegada explicada la fonamentació d'aquesta exposició i esperant que els jóvens d'abans, d'ara i de sempre tinguen la mateixa actitud reivindicativa i que lluiten per allò que creuen, per les seues conviccions, per la seua llibertat... i que ho defensen, moltes gràcies a tots per venir i, esperem que gogeu del que veieu i del que us suggeresquen aquestos cartells. Per tot això, endinsem-nos, doncs, en un món ple de records, de reivindicacions, però sobretot, ple d'història vista en imatges.