ESPAÑA - VENEZUELA I ESTATS UNITS

 

 

Vull començar fent referència al concepte “contracte”. Si revisem qualsevol diccionari de termes jurídics observem que “contracte” és una relació constituïda en base a un acord o convenció.
El contracte té la seua causa en l’acord de voluntats entre dues o més parts. Subratlle aquesta frase ja que en tot contracte existeixen acords de voluntats entre les parts que intervenen.

Si analitzem aquesta definició, observem que no ens quadra alguna cosa del contracte celebrat pel govern espanyol i el govern venezolà, en la compra per part d’aquest l’últim d’uns avions espanyols. Com podem observar, pareix ser que Estats Units també vol imposar la seua postura en dit contracte, però hem de tenir en compte que aquest últim país no forma part del mateix.
El problema apareix en el mateix moment en què EEUU afirma que aquest contracte entre els dos països anomenats serà nul a efectes del seu Ordenament jurídic. Concretament diu que si els avions contenen tecnologia americana no es podrà celebrar vàlidament.

Cal afirmar que aquesta relació contractual no és pública, sinó que es tracta d’una relació privada entre estats, per tant és un contracte internacional.

Si donem una ullada al Conveni sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals, fet en Roma el 19 de juny de 1980 i protocols d’interpretació, veurem que aquest instrument en el seu article número 2 conté caràcter universal i diu textualment: “La llei designada pel present Conveni serà aplicable inclòs si tal llei és la d’un Estat no contractant”.
Per tant, com EEUU és un país no contractant, també li serà d’aplicació aquest conveni. A més, si acudim a l’article 7.2 observem que el conveni diu que “les seues disposicions no podran afectar a l’aplicació de les normes de la llei del país del jutge que regesquen imperativament la situació, qualsevol que fos la llei aplicable al contracte”.

Segons aquests articles i davant la situació de conflicte sorgida entre els tres països a causa de les afirmacions fetes pels EEUU, s’aplicaran les normes imperatives del foro o del lloc on es celebra el contracte. Per tant cal dir que seria aplicable el dret espanyol imperativament. I per últim dir que en tot cas l’autoritat espanyola podrà tenir en compte o no la llei Americana, però en realitat la llei que regirà la relació contractual serà la llei espanyola.
Així serà com probablement actue el govern espanyol, esperarem a què en els pròxims dies aquest conflicte estiga ja resolt, i dir-li al govern americà que el contracte no és nul.

Gemma Mellado Coves
Secretària de documentació
del PSPV-PSOE Crevillent